EL REGNAT D'ISABEL II

Isabel II, va pertànyer a la dinastia borbònica. El seu pare, Ferran VII, per tal que ella pogués governar, va eliminar la llei sàlica l’any 1830 (llei que no permetia governar a les dones), a partir de la pragmàtica sanció. L’any 1833, Ferran VII va morir i Isabel va passar a tenir el tro. A causa de la seva edat, la seva mare Maria Cristina va haver de governar en el seu nom, com a regent. Tot i així, el germà de Ferran VII, Carles Maria de Borbó, no estava d’acord i volia el tro, així que es va proclamar rei, iniciant un conflicte bèl·lic pera conseguir la successió del tro de Ferran VII. Els seguidor d’Isabel s’anomenaven Isabelistes, eren liberals i majoritàriament burgessos, professionals liberals i classes populars urbanes liberals. Els seguidors de Carles s’anomenaven Carliste i eren absolutistas i majoritàriament nobles, l’església i part de la paresia.És per això que no va ser tan sols un conflicte bèl·lic sinó també polític i social.

    

Aquest conflicte es va desenvolupar en tres estapes, les anomenades guerres carlistes.

La primera guerra carlina (1833-1840), també anomenada guerra dels set anys, va succeïr durant les regències de Maria Cristina i el general Baldomero Espartero. Aquets guerra va afectar sobretot a Catalunya, el País Basc, Navarra i Castelló. 

La segona guerra isabelina (1846-1849), va tenir lloc sobretot a Catalunya, va ser una revolta catalana contre algunes mesures del govern liberla moderat. Els carlistes sollien mobilitzar el seu exèrcit, mitjançant guerrilles. La tercera guerra carlina (1872-1876) ja no va tenir lloc durant el regnat dIsabel II.

                                  

CARACTERÍSTIQUES DEL REGNAT S’IABELII

En totes les guerres carlistes van guanyar els isabelistes, per tan el regnat d’Isabel II, va durar desde l’any 1833, fins l’any 1868. La reina va tenir sempre el suport dels liberals, que tenien com a objectiu transformar Espanya en un estat modern. Tot i les pressions dels carlistes, Isabel  II i el govern va seguir amb els canvis liberals proposats i la redacción de constitucions liberals. A Espanya hi havia una monarquia constitucional. Hi havia dos partits polítics liberals, els moderats i els progressistes. Isabel es decantava per el partit moderat, però les pressions del partit progressista, van provocar que es duus a terme l’anomenat bipartidisme. Durant uns anys governava el partit liberal progressista i durant una altres el moderat, es per això que es van aprovar quatre constitucions diferents (1837,1845,1856,1857) depenent dels canvis polítics que s’anaven produint, eren més o menys conservadores segons el partit que governava en aquell momento.

PARTIT MODERAT	PARTIT PROGRESSISTA
Programa polític: -Sufragi restringit (1,5%). -Llibertats limitades. -Sobirania nacional compartida entre les Corts i la reina. -La reina té potestat per nominar ministres i per dissoldre les Corts.	Programa polític: -Sufragi censatari (base electoral més àmplia que els moderats: 5,5%). -Llibertats d’opinió, religió i premsa. -Sobirania nacional resideix en les Corts. -La reina no té potestat per intervenir en la vida política ni per dissoldre les Corts.
Grups socials afins Noblesa, Església i burguesia terratinent.	Grups socials afins Burgesia industrial, petitaa i mitjana burguesía, professionals liberals, intel·lectuals.

REGNAT D’ISABEL II

PRIMERA                         SEGONA                                                        1868 GUERRA CARLINA      GUERRA CARLINA                                  MORT ISABEL II (1833-1840)                   (1846-1849)

LIBERRALS MODERATS I PROGRESSISTES (1833-1868) 1837-Constitució   1845-Constitució         1856-Constitució/1857-Constitució