CONSTITUCIONS

CONSTITUCIÓ DEL 1837

La Constitució Espanyola de 1837 va ser un text constitucional que substituí a la Constitució espanyola del 1812 i que va estar en vigor fins la seva reforma l'any 1845.

Estableix que la Sobirania és nacional (sancionada al preàmbul)

Consagra la divisió de poders:

- Poder executiu: L'ostenta el rei (amb els seus ministres), que sanciona i promulga les lleis. Té dret de vet. La responsabilitat pel mal govern són dels ministres. S'estableix la inviolabilitat de la figura del monarca.

- Poder legislatiu: Corts bicamerals. El Congrés es nomenat per sufragi directe censitari, mentre que els Senat es per nomenament reial.

-Poder judicial: Tribunals de justícia que exerceixen la Justícia en nom del monarca.

Religió: Obligació de mantenir el culte catòlic, així com els seus ministres per part de l'Estat.

Poder local: Els càrrecs de les corporacions locals es designen per elecció directa mitjançant sufragi censitari.

Es regula el funcionament de la milícia nacional.

CONSTITUCIÓ DEL 1845

La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat:

§  Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.

§  Monarquia constitucional amb una clara preponderància del monarca sobre les Corts Generals.

§  Confessionalitat catòlica de l'Estat.

§  Sistema parlamentari bicameral.

§  Sufragi censatari molt restringit.

Va estar en vigor fins al 1868, llevat del Bienni Progressista (1854-1856).